Mayte Vieta (Blanes, 1971)
Mayte Vieta sempre ha pretès donar la volta a la realitat, tal vegada perquè només així podem arribar a contemplar-la en la seva aparença més crua i descarnada.
La seva obra és una invitació a la contemplació, sens dubte una petita picada d’ullet, un trajecte que embolica a l’espectador, amb la intenció que sigui ell mateix el que formuli les seves pròpies respostes.
Sempre vinculat a la vida i, després d’ella, la mort, es dirigeix cap a un estudi complex de sentiments arrelats al dolor i la preocupació per trobar noves propostes de llenguatges i materials amb la finalitat de mostrar les seves obsessions, pors i dubtes.
